Recursos musicales para el servicio a las personas y
Institut de Música Primordial

Consulta privada. Sessions individuals

Ritmes d'Equilibrament Personal - REP

 

Què és?

Ritmes d'Equilibrament Personal, és un mètode d'intervenció rítmica que ofereix ritmes de tambor personalitzats per a què la persona, en contacte amb ells, presencialment i/o a través d'enregistraments, optimitzi les funcionalitats dels seus sistemes neuronal, nerviós central i bio-energètic en general. Essent de gran ajuda per a qualsevol persona interessada en millorar les seves capacitats, habilitats i eficiències personals.

Aporta en nens, adolescents i adults: serenor, calma, millora de l'atenció, enfocament en els estudis, capacitat de concentració, claredat de la ment. El benestar que esdevé de sentir-nos amb ordre intern, claredat i lucidesa, amb fortalesa i apoderament.

 

Incideix directament en trastorns com l'insomni, el dèficit d'atenció, l'ansietat, l'angoixa, l’híper sensibilitat, habilitats en el llenguatge, comportaments agressius, actituds defensives, conductes autoestimulants, insociabilitat, etc.

 

També a un nivell clínic resulta altament eficaç en l’acompanyament de tractaments especialitzats com l’autisme, el TDAH, la sensibilitat sensorial, i en tot trastorn on hi hagi un grau sever d'ansietat.

En què es basa aquest mètode d'harmonització personal?

Aquest mètode es basa en la “conducció auditiva” i en el principi de la "sincronització".

Els sistemes neural, cardíac i biològics humans mitjançant la conducció auditiva es sincronitzen amb els ritmes que li arriben del tambor, i quan aquests estan creats des d’un coneixement consciencial adequat i amb una intenció terapèutica concreta, el resultat és el re-equilibri d’aquests sistemes.

Sincronització és un terme originalment derivat de la teoria de sistemes complexos, que denota la forma en com dos o més oscil·ladors independents i autònoms amb ritmes i freqüències diferents, quan són situats en un context i a una proximitat on aquests poden interactuar per temps suficient, s'influeixen l'un a l'altre mútuament, al grau depenent de la força d'acoblament, tal que es puguin ajustar fins que ambdues oscil·lin amb la mateixa freqüència. Els exemples inclouen a la sincronització mecànica o cíclica de dues assecadores elèctriques col·locades en proximitat, així com la biològica, evident en la il·luminació sincronitzada dels lampírids.
 

La sincronització és un concepte identificat al principi pel físic holandès Christiaan Huygens en 1665, el qual va descobrir el fenomen durant un experiment amb rellotges de pèndol: va col·locar a cadascun en moviment i quan va tornar l'endemà el balanceig d'aquests pèndols s'havia sincronitzat.
 

Tal sincronització succeeix perquè petites quantitats d'energia són transferides entre els dos sistemes quan es troben fora de fase, de tal forma que es produeix una retroalimentació negativa. Mentre assumeixen una relació de fase més estable, la quantitat d'energia es redueix gradualment a zero, essent el sistema de major freqüència el que s'alenteix, i el de menor el que s'accelera.
 

Per tant, el terme sincronització ha estat usat per descriure una tendència compartida de molts sistemes físics i biològics a sincronitzar la seva periodicitat i ritme a través de la interacció. Aquesta tendència ha estat identificada com específicament pertinent a l'estudi del so i la música en general, en particular als ritmes acústics. Els exemples més omnipresents i familiars de sincronització neuromotora a estímuls acústics és observable en els cops espontanis de peus o dits al pols rítmic d'una cançó.

 

D'on ve? Orígens.

Ritmes d'Equilibrament Personal, s'inspira en el Sistema REI (Rhythm Entrainment Intervention) creat per Jeff Strong fundador d'Strong Institute (EEUU). El qual, amb estudis especialitzats durant més de 20 anys, descobreix l’eficàcia de la conducció auditiva per a generar sincronització, derivant de dues tècniques mil·lenàries de ritme terapèutic que s'han emprat arreu del món. El Tambor Xamànic i la Curació per mitjà del Ritme.

 

El primer enfocament de ritme terapèutic prové d'un origen ancestral: el TAMBOR XAMÀNIC.

 

És l’eina principal de la curació xamànica. El tambor xamànic és la tècnica rítmica més usada del món, ja que s'ha utilitzat durant desenes de milers d'anys a gairebé totes les parts del planeta. Segons l'antropòleg i practicant de xamanisme Michael Harner, aquesta tècnica és "... sorprenentment similar a tot el món, fins i tot per als pobles que tenen cultures molt diferents en altres aspectes i que han estat separats per oceans i continents durant desenes de milers d'anys".

 

La tècnica de percussió xamànica utilitza una pulsació repetitiva i sense accentuacions ‘musicals’ d'aproximadament 4-5 pulsacions per segon. Aquest ritme de percussió s'utilitza per ajudar al guaridor a entrar en un estat de consciència ampliat específic, anomenat estat xamànic de consciència (ECC). L'ECC és un estat molt profund de consciència amb el qual el sanador "viatja" a la realitat espiritual invisible per entrar en una interrelació directa amb les seves ajudes espirituals, i amb això, diagnosticar la condició del pacient i facilitar la curació.

 

Aquesta, a escala musical, senzilla tècnica de tambor, és part de la pràctica xamànica en pràcticament totes les cultures que utilitzen la curació xamànica arreu del món. Totes les cultures xamàniques utilitzen la percussió, quan no és el tambor és la maraca o sonalls fets de branques o altres elements naturals.

 


El segon enfocament de ritme terapèutic prové d'una basant tradicional: la CURACIÓ PER MITJÀ DEL RITME.

 

La curació pel ritme es distingeix del tambor xamànic, ja que l’articulació del ritme utilitzat depèn del pacient i dels seus símptomes. Aquesta tècnica és més freqüent a Àfrica, però es pot trobar en llocs on també es fa servir el tambor al mode xamànic, inclosos els indígenes d'Amèrica del Nord. Aquesta tècnica utilitza històricament una pulsació similar (normalment entre 5 i 6 pulsacions per segon). Un altre aspecte en la curació pel ritme és que els ritmes que s'utilitzen solen ser únics per a cada persona i són complexos i variables, a diferència del constant i repetitiu ritme xamànic.

 

Fonaments científics (dades provinents d'Strong Institute).

Aquests mètodes terapèutics amb tambor es fonamenten en dos aspectes del sistema nerviós per influir en l’estat de consciència:

  1. el ritme auditiu pot conduir les freqüències del cervell, això s'anomena conducció auditiva,

  2. el nou estímul auditiu pot augmentar l'activitat neurològica i permetre que el cervell entri a l'estat Alfa de consciència.

 

Conducció auditiva: la investigació sobre conducció auditiva es pot dividir en tres categories bàsiques: la acció de tocar el tambor, les dinàmiques de volum i to i les freqüències de cops.

La primera investigació sobre la capacitat del tambor repetitiu per a la consciència directa va mostrar un mecanisme de ressonància rítmica (Neher, 1962, Jilek, 1975), però va deixar moltes preguntes sobre per què això succeïa. Un estudi realitzat el 1993 va respondre a moltes de les preguntes que encara romanien sobre la capacitat del tambor repetitiu per conduir els estats d'ona cerebral (Maxfield, 1994). En aquest estudi, Maxfield va mostrar una correlació directa entre el tempo del ritme tocat i l'activitat d'ona cerebral en el cervell de l'oient. Maxfield també va demostrar que el ritme no ha de ser regular per facilitar aquesta resposta de ressonància.

 

A través de les variacions del ritme, l'habituació deixa de ser una barrera per aconseguir la conducció auditiva. El ritme variable és un component crucial quan es tracta de conduir el cervell a un nivell d'activitat alfa (5-6 bps), perquè un pols repetitiu en aquest interval causa habituació abans que la ressonància rítmica pugui començar.

Beat Frequencies / Binaural beats: els polsos o tons binaurals els produeixen artefactes científics de processament del so que causen una il·lusió auditiva percebuda per el cervell quan dues ones sinusoidals de to pur, ambdues amb freqüències menors a 1500 Hz, i amb una diferència menor a 40 Hz entre elles, són presentades a un oïdor de manera dicòtica, és a dir, una a cadascuna de les oïdes. Aquest efecte va ser descobert el 1839 per Heinrich Wilhelm Dove.

S'envien al cervell simultàniament dos sons o tons (binaural) de freqüències diferents. A fi de poder reconèixer aquests dos tons el cervell, automàticament, i valent-se de tots dos hemisferis en forma sincronitzada, ha de combinar-los en una tercera vibració a una freqüència diferent dels dos tons originals. O sigui, mitjançant els tons emesos es va induint al cervell a entrar en freqüències específiques en les quals és possible realitzar funcions específiques. Això no és un so real, sinó un senyal elèctric que solament es pot percebre dins del cervell en funcionar tots dos hemisferis cerebrals conjuntament, i es poden utilitzar per reduir l'ansietat a més de tenir altres beneficis, com ara el control sobre el dolor.

Aquestes ‘freqüències de pulsació’ van ser els resultats de la recerca i de desenvolupament per l'Institut Monroe de Virgínia – EUA, des dels anys seixanta organització pionera i capdavantera en la recerca dels estats de consciència facilitats pel so.

S'ha fet estudis considerables amb les freqüències de pulsació i els polsos binaurals (Owens & Atwater 1995; Hiew 1995; Hink, et al., 1980; Foster 1990; Oster, 1973; Sadigh, 1990).

Impulsos de tons: durant els últims vint anys, els investigadors han estat experimentant amb ritmes repetitius i generats per ordinador anomenats impulsos o ràfegues de tons (Kalluri S, Delgutte B., 2003; Joris, et al., 1994). Els impulsos de tons utilitzen el mateix enfocament bàsic que el ritme del tambor xamànic antic, excepte el so de soroll blanc utilitzat pels científics per eliminar teòricament qualsevol interferència causada per les freqüències produïdes pel tambor. Aquesta interferència va ser suggerida per Jilek, però Maxfield va observar que no era un problema.

Una altra raó per la qual els impulsos de tons s'han convertit en el mètode d'elecció d'un bon nombre d’investigadors, és que les ‘freqüències de pulsacions’ han demostrat tenir limitacions, especialment a l'alfa, i l'ús d'un ritme de soroll blanc generat per ordinador utilitza una tecnologia més alta que l'ús d'un tambor. Això fa que sigui més atractiu per als investigadors.

Un estudi recent sobre la investigació de la sincronització cerebral (BWE) va concloure que "els resultats fins a la data sugereixen que BWE és una eina terapèutica eficaç". (Huang T L, Charyton C., 2008)

Novetats en l’estímul auditiu: la investigació sobre el nou estímul auditiu suggereix que augmenta l'activitat cerebral de l'audició amb la introducció d'un nou estímul que forma part de la resposta a l'orientació del sistema nervios central (Knight, 1996). La familiaritat provoca una disminució de la resposta a la funció de neurona (Rutishauser et al., 2006). També s'ha demostrat que la novetat rítmica augmenta l'activitat cerebral fins i tot per a persones amb trastorns neurològics greus (Parsons, 1996, Rossignol, S., Melvill Jones, G. 1976, Scartelli, 1987).

S'ha demostrat que l'entrenament amb l'estat alfa de la consciència és difícil amb les tècniques de conducció auditiva quan l'estímul és repetitiu. Tot i que, Maxfield va demostrar que un ritme de percussió no necessita ser repetitiu per entrenar el cervell.

 

Tal com a pogut comprovar Jeff Strong amb el seu sistema REI (RHYTHM ENTRAINMENT INTERVENTION), els ritmes de tambor tenen la major eficàcia terapèutica comprovada, quan s’utilitza un pols subjacent a 8 pulsacions per segon, però també al incloure-hi una complexitat d'accents, creant així ritmes variables capaços de mantenir l'atenció el temps suficient perquè es produeixi la sincronització en estat d’ones cerebrals Alfa (Fort, 2008). Els ritmes binaurals i els impulsos de tons no poden variar de la mateixa manera que un tambor ben reproduït, fent-los molt repetitius, provocant problemes d'habituació a ritmes més ràpids, com els de tempo Alfa. (Fort, 2008).

Concloent

Els resultats que s'han observat a través de tota la trajectòria de recerca de 20 anys dels ritmes REI de Jeff Strong, del Strong Institute, suggereixen que escoltar/estar amb contacte amb els Ritmes d’Equilibrament Personal, fan que es sincronitzi el sistema nerviós de l'oient/persona receptora, permetent revertir els estats d'excitació.

 

Els ritmes utilitzen estímuls auditius no repetitius en una freqüència de 5 a 8 pulsacions per segon. Aquest ritme es correlaciona amb un estat de consciència Alfa, sovint referit com al estat de pre-son. La sincronització permet que l'oient entri en aquest estat naturalment.

Els ritmes variables i complexos ajuden a la sincronització a l'estat alfa de la consciència, mantenint el cervell ocupat el temps suficient perquè es produeixi la sincronització. Les complexitats dels ritmes semblen tenir un efecte d'ajudar l'oient a desenvolupar millors patrons de son. Actualment se sap com això passa. La investigació futura explorarà aquesta correlació.

La recerca fins avui, així com les observacions clíniques, suggereixen que escoltar 20 minuts de ritmes auditius complexos i no repetitius pot tenir efectes positius en el sistema neural de l'oïdor. Els mecanismes implicats inclouen la conducció auditiva, i també són el resultat d'una adequada organització neurològica.

  • Facebook Basic Black
  • Twitter Basic Black
  • Google+ Basic Black
  • Instagram Basic Black

© 2016 Tamir & Jayani. Institut de Música Primordial